Gastronomia gitana

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

La gastronomia romaní és la tradició culinària del poble caló, influïda notablement per la cuina espanyola. La comunitat gitana té orígens diversos, i es troba assentada en diferents llocs de la península ibèrica i més enllà, per la qual cosa no es distingeix una cuina gitana com a tal, però sí que es pot parlar d'una forma «agitanada» de cuinar.

La gastronomia gitana és un reflex de l'estil de vida humil i nòmada dels romanís. Es considera una cuina d'aprofitament, basada sobretot en llegums, verdures i arrossos en què destaquen plats calòrics i substanciosos com els potatges (plats «de cullera»). Malgrat la senzillesa dels ingredients, els plats solen tenir molt de color i varietat de sabors. De fet, és popular entre els gitanos dir que «un menjar sense color, és un menjar paia». A la llengua caló, s'anomena jallipén o jama el menjar i jalar o jama l'acte de menjar.

La cultura gastronòmica dels gitanos es transmet principalment per tradició oral de mares a filles. També és freqüent veure els homes entre fogons. El menjar té un paper rellevant en la vida gitana, ja que a més d'alimentar, té la funció d'unir a la comunitat; sempre se serveix en abundància a tots els familiars i convidats, i fins i tot es cuina de més per portar a les cases d'altres éssers estimats.

Un factor que està provocant la lenta i silenciosa desaparició d'aquesta tradició culinària és el desinterès entre les noves generacions a aprendre-les. Pel que fa a llibres de cuina, un dels referents és La cuina gitana de Matilde Amaya (2002), la dona de Juan Habichuela.